Llegenda 13 LA MINA DELS BANDOLERS Hostal del Grau d’Olot
Si mai aneu per l’hostal del Grau d’Olot, a Falgars, podreu, com un dia ho vàrem fer el
meu fill i jo, trobar la mina de la que us vaig a parlar.
Imagineu per un moment que el que esteu buscant és un call natural en els declivis del
carenar, al costat esquerra d’un camí que ve de la Garganta, travessa un prat (camp de
conreu de blat) i arriba fins el bosc de la carena. Un cop situats, teniu que ser al costat
d’una trinxera d’uns 60 metres de llarg, 2 d’amplada (de mitjana) i altura d’uns 2 a 4
metres. La trobareu destapada, però s’hi havia fet una teulada natural de terra, on hi
arrelaven les mates i arbusts, convertint-la en un ferm amagatall, sota l’escenari de les
malifetes d’un grapat de colles de bandolers.
Recordeu aquesta llegenda en el lloc on sou i podreu reviure moments de la nostra
història que no varen ser fruit de la imaginació.
Amb el grau d’Olot formant part del camí ral al costat, els bandolers ho tenien d’allò
més bé amb aquest cau. Apareixien, feien neteja i desapareixien altre cop per allà on
havien vingut. Les batudes organitzades per caçar els malfactors, no donaven gaire
resultat. Fins que un dia es va esbrinar que una pastora del mas del Coll, que s’entenia
amb un d’ells, informava als bandits. Com a sospitosa, la varen agafar i la van fer
cantar. D’aquesta manera és descobrí el secret de fer-se sempre fonedissos com per art
d’encantament i permeté atrapar-los i foragitar-los del seu original i segur amagatall.
Un cop les ‘guilles’ posades a descobert, diuen, que alguns foren penjats, sense gastar
paper segellat, d’una de les grans bigues del menjador de l’hostal del Grau, anomenada
des de llavors la biga dels penjats.
Llegendes i romanços del Collsacabra.
Desactiva els comentaris