Recull de llegendes bolivianes per totes les edats
Edició original en castellà
Extensa guia turística i cultural de Bolívia. Gastronomia, religió, música, costums i folklore de totes les contrades d’aquest immens pais de sudamèrica.
Edició original en castellà
Una gran quantitat d’articles publicats pel seu autor en diferents mitjans d’internet. En dos volums.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
La policia catalana troba Catalunya un cos sense vida irradiat amb poloni 232. L’inspector Casadelles i l’Oriol Deltell, un becari estudiant de periodisme, emprenen una investigació que els durà fins a Cuba, on posen al decobert un intent de magnicidi en el que es veuen involucrats la KGB, el FBI, la CIA i el CESID.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
Extensa guia il·lustrada de les plantes de profit i animalons rustics del Collsacabra
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
Articles de fons publicats per l’autor a la xarxa sota aquest títol.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
Compilació de les millors llegendes del Collsacabra en llurs poblacions i indrets
d‘orígen.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
La predicció meteorològica continguda en el refranyer i en les observacions de la vida a pagès, a marina i a la cultura popular.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
Pare i fill decideixen recollir els contes que han escrit i editar-los, desprès d’haver-los narrat i escenificat en nombroses actuacions.
Llegiu-lo a:
Suport tècnic: Impremta Sebtor
A les acaballes del segle XVII un jove seminarista de Barcelona s’assabenta per un llibreter de Ciutat Vella de l’existència d’un llibre prohibit (Al-Azif) i emprèn un perillós viatge on la dissort i la casualitat posen en risc llur vida en nombroses ocasions.
Llegiu-lo a:
Llibreria
El còndor no sempre passa
Bolívia viva
Poemes i cançons
Articles de butxaca 2
Articles de butxaca 1
Mort de riure
Plantes de profit i animalons rústics del Collsacabra
món.Cat
Llegendes i romanços del Collsacabra
El temps que fa i el que farà
Recull de contes
Azif
La llegenda del Comte Estruch
per Francesc Badia
Llers (Alt Empordà) La llegenda ens diu i els polítics podrien començar-s’ho a creure, que en els Països Catalans hi tenim de tot. Per exemple, els dips. Uns gossets de color fosc que vivien al voltant del poble de Prat. Eren vampirs no humans que seguien els traginers de nit i feien estralls en el bestiar. Quan mataven es limitaven a beure la sang de les víctimes. Mai se’n va atrapar ni matar cap, però, en algun moment del segle XIX, van desaparèixer per sempre. Avui donen nom al poble, Pratdip, i figuren al seu escut. Si no s’ho creuen en poden veure dos, representats en el retaule barroc del 1602, que es conserva en aquesta localitat.
No ens equivoquem de camí. Podríem anara a parar als Càrpats. A la recerca i captura del Comte Dràcula. Fos o no fos, aquest, fruit de la llegenda que inspirà la novel•la de Bram Stocker i les pel•lícules de Boris Karloff o Christofer Lee, nosaltres, ja els he dit que tenim de tot, comptem amb dos exemples d’aquesta estranya raça de no morts i un d’ells també és comte!
El comte Estruc o Estruga, fou un vampir català, de carn i ossos, radicat al castell de Llers, a l’Alt Empordà. Castell famós per les bruixes, que immortalitzà el poeta Carles Fages de Climent. Segons aquestes fonts, el comte havia estat un noble català del segle XII que, un cop mort, tornà a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte seduïa a les noies joves i les deixava prenyades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només nàixer.
Si com diu el romanço fou català, em permetran que no admeti la variant del seu cognom, Struch. El que sí podem donar per cert, si creiem en la immortatilat dels vampirs, és que en el segle XIII, un cavaller que participà a la batalla de les Naves de Tolosa (1212), esdevingué o ja ho era, vampir. La figura real d’Arnald Estruc (Arnallii Estrucionis) feu de les seves per terres del nord de Girona i es casà amb una tal Arnaldeta que roman enterrada a Sant Feliu de Girona.
Aquest personatge, coincideix temporalment amb la part «post diversus mortem» de la llegenda. Era un home bo i valent en vida. Amb la transformació, es tornà el més cruel dels licantrops. L’horror durà un temps, fins que un ermità d’origen jueu el trobà i el pelà amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala, donant-lo el repòs etern.
Llegeix,
sense
complexes
FRANCESC BADIA TEJEDOR experience 